VIDA DELS SENTITS, LA

Una magistral aportació a l?assagística del nostre país.

Un repàs als autors cabdals de l?art, la música i la literatura occidentals.

Antoni Marí ens proposa un viatge per la geografia artística de la gran tradició europea, espanyola i catalana. Des de Wagner, Schopenhauer i Byron, a Josep Pla, Zurbarán i Màrius Torres, entre d?altres, «La vida dels sentits» és lluny de l?erudisme impenetrable. Amb un estil creatiu i periodístic alhora, l?autor planteja un diàleg interdisciplinari entre la literatura, la música, la pintura i la filosofia. I, alhora, ens descriu la constel·lació de senyals i impressions que es desprenen de l?obra d?art.

Una constel·lació de correspondències sobre la qual Marí construeix una interessant teoria de l?estètica, revelada darrere de cada vers, quadre i peça musical que ens comenta.



Antoni Marí

Nascut a Eivissa el 1944. És assagista, narrador i poeta. Doctor en Filosofia i Lletres, ha estat professor de Teoria de l?art a la Universitat Autònoma de Barcelona (1979-1989) i actualment és catedràtic d?aquesta disciplina a la Universitat Pompeu Fabra. S?ha especialitzat fonamentalment en l?estudi de les idees estètiques, literàries i musicals dels segles XVIII i XIX.

Entre d?altres, ha publicat l?antologia del Romanticisme alemany «El entusiamo y la quietud» (1979), i els assaigs «L?home de geni» (1984, Premi de la crítica Serra d?Or), «La voluntat expressiva» (1988, Premi Nacional) i «Formes de l?individualisme» (1994, Premi de la crítica Serra d?Or), i «Tàpies, certeses sentides» (2003). En narrativa, és autor de «El vas de plata» (1991, premis Ciutat de Barcelona i de la crítica Serra d?Or) i «El camí de Vincennes» (1995, Premi Prudenci Bertrana i Premi de la crítica Serra d?Or), novel·la filosòfica que transcriu un diàleg entre Jean-Jacques Rousseau i Denis Diderot, i Entspringen (2000). Com a poeta, ha publicat «El preludi» (1979), «Un viatge d?hivern» (1989, Premi Nacional de la crítica) i «El desert» (1998, Premi Cavall Verd), recollits en el volum «Tríptic des Jondal» (2003).