GRUM I LA MORCA, EL

«En El grum i la morca Espí ens mostra una mirada plàcida sobre la vida i l?esperança ?el grum, la flor de l?olivera?, sense oblidar, però, el regust amarg del dolor i de la mort ?la morca, el solatge de l?oli?. El títol del llibre forja de bon començament una al·legoria reblida d?imatges de la natura i de figures amb ànima.

El poemari conté tres parts. La primera, Natura viva, es centra en el cicle vegetal, concretament en el ?ritme vital? de l?olivera i està composat per poemes breus. Espí es mostra completament fascinat pel món vegetal i, més concretament, per les oliveres.

La segona part, Paisatge amb figures, s?esdevé a la vora de la mar, on el jo líric contempla la natura i s?hi fon. En aquesta part domina la placidesa, encara que també hi ha indicis o presagis de patiment, de decrepitud i de basarda.

La darrera part, Les morques, formada per poemes més llargs, és la més dolorosa o dramàtica: s?hi poetitzen defectes humans com l?enveja o la traïció i reapareix el tema de la mort de persones estimades. La morca és la part lletja de la vida i ?sobretot? de la mort. Consegüentment, la mort d?unes persones molt estimades per l?autor ocupa les darreres pàgines del poemari.»

Del pròleg de Gemma Marrahí.

Llibre guanyador del VIII Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó