BELLESA DE LA HISTORIA, LA

La protagonista d?aquesta novel·la, una jove poetessa estoniana que s?enamora d?un escultor letó per al qual fa de model, ha d?enfrontar-se a una realitat que li resulta alienadora: és l?estiu de 1968 i les tropes del Pacte de Varsòvia acaben d?envair Txecoslovàquia.

Des de Riga, on viu el seu company ?que, mentrestant, intenta eludir el servei militar?, ella contempla aquests fets i el món tancat que l?envolta com una irrealitat, amb indiferència, com si la història no existís, com si, de fet, només existissin les experiències individuals ?i subjectives? de la història. I, a partir d?aquí, l?autora construeix una mena de poema simfònic en el qual evoca l?Europa de l?Est, «entre el mar Bàltic i el Danubi», immers en la grisor d?un sistema coercitiu i fred, on es confonen les ciutats ?Riga, Tallinn, Moscou, Varsòvia, Praga, Bucarest...? i els moments històrics, com si des del cel ho contemplés tot un àngel misteriós («l?àngel del Senyor», l?anomena ella) que, com un esperit aliè a la realitat, però conscient d?aquesta, recorre la novel·la de principi a fi.

Alhora, l?autora desxifra els enigmes quotidians dins la societat soviètica i, més concretament, a les repúbliques bàltiques: els subterfugis i els codis secrets que utilitzaven les famílies sotmeses a aquell règim repressiu i vigilant perquè els seus membres poguessin comunicar-se sense ser sospitosos; les relacions de poder i les petites corrupteles, i hi afegeix, com a rerefons de tot plegat, una irònica desmitificació del funcionament de la base del sistema.