EM DIC JOAN I CREC QUE SOC DOLENT

En Joan, de set anys, no s'està mai quiet, es distreu i no para atenció. L'Alèxia té cinc anys i no se li pot dur la contrària perquè sempre està enfadada. En Miquel, de quatre anys, és tossut i té una fixació amb el color vermell; si ha de pujar en un cotxe d'un altre color fa una rebequeria. La Laura, intel·ligent i sociable, fa segon de primària i encara li costa molt de llegir. En Joan, l'Alèxia, en Miquel i la Laura, i tants nens i nenes com ells, serveixen a Agnès Brossa per parlar de criatures amb problemes de conducta, d'aprenentatge o d'hàbits i de com ajudar-les a créixer. L'autora anima mares, pares i mestres a no ignorar les dificultats que presenten alguns infants, que no avancen adequadament en el llenguatge, que tenen por, que no saben dormir sols, que no volen separar-se dels pares... i els ofereix pautes educatives específiques per ajudar-los a madurar en tots els sentits.