CARTES A LILIT

Un testimoniatge singular i punyent de la hipocresia i la brutalitat de la dictadura, a mig camí entre la novel·la d'aprenentatge, l?autobiografia i el relat epistolar. Trencant gèneres, Carmen
Alcalde persegueix suposades veritats que en realitat són paranys. Desemmascara des de dintre, entre el desencís i la ràbia, el catolicisme integrista i malaltís dels col·legis de monges, la captació d?ànimes càndides i la intransigència de la Secció Femenina de la Falange o l?adoctrinament sectari de l?Opus Dei disfressat de modernitat seglar.
Amb el conflicte sempre latent de la seva condició de lesbiana, l'autora narra episodis colpidors, de vegades hilarants i de vegades sòrdids, que destapen la maquinària de control del franquisme. Perquè la veritable història, la que marca les nostres vides, sempre està entre les ombres. Després del desengany i la deserció del bàndol franquista, planta cara al règim des del periodisme més combatiu i s'implica amb el partit comunista en la lluita clandestina. Al final de la seva escapada, però, la revolució de la dona continuarà pendent.
"Cronista de la societat en què va desenvolupar-se, l?escriptora de les cartes avui reeditades troba en la literatura l?expressió viva i directa, no per aspirar a la fama o al reconeixement, sinó per explicar les experiències viscudes i sofertes al llarg d?uns anys. Una llarga lluita per ?autoafirmació no exempta de contradiccions. En cap cas no pretén d?imposar la seva raó als altres, sinó deixar constància d?allò viscut i de vegades superat. Sense excessos de llenguatge, obre el cor i confessa fets personalíssims i moments íntims que resulten interessants per caracteritzar una època i el fons d?unes persones, la intrahistòria de la família, els amors, les amistats, els estats d?ànim, el drama, la farsa i la tragicomèdia de la realitat que l?envoltava". (de l'epíleg de Josep Clara, historiador)