PER LA PATAGÒNIA I LA TERRA DEL FOC

«Sempre he pensat que la Patagònia és el lloc ideal per experimentar un renaixement de la imaginació mentre fem una immersió a fons en una naturalesa espectacular. Allà podem fer saltar a miques la rutina que ens atenalla, oblidar els desastres provocats per un cert model de civilització i somiar desperts en utopies i viatges meravellosos. I em consta, perquè ho he parlat amb molts amics, que no soc l’únic que ho pensa. En tractar-se d’un territori llunyà, emboirat i nebulós, almenys pel que fa a la mentalitat europea, fa temps que la Patagònia s’ha convertit en un escenari eminentment literari que té la capacitat d’exercir de gran catalitzador de somnis (...).
Va ser en el llibre de Bruce Chatwin, A la Patagònia, on vaig llegir una frase d’aquestes que t’afanyes a subratllar: «La Patagònia és una amant exigent. ¡És una fetillera! T’atrapa en els seus braços i mai et deixar anar». (...) Haig d’admetre, però, que l’obsessió per la Patagònia em ve de molt abans. Recordo que quan de petit llegia sobre la Patagònia argentina la imaginació se’m disparava i em veia vivint infinitat d’aventures per aquesta terra escasament poblada que s’estén al sud del riu Colorado, entre la gran barrera dels Andes i l’oceà Atlàntic, amb la desolació, la soledat, el fort vent, els grans ramats, les estancias i els núvols de pols com elements dominants. «Quan sigui gran, aniré a la Patagònia!», em repetia... (Xavier Moret, al pròleg)