L'EMPREMTA DE FELIP PEDRELL

La diversitat d’inquietuds, la labor i el pensament de Felip Pedrell (1841-1922) van tenir una gran influència entre els músics del seu temps i posteriors. En línia amb els corrents regeneracionistes i inspirat pel wagnerisme i els nacionalismes de la segona meitat del segle XIX, Pedrell volia aplicar les novetats tècniques i estètiques de la música europea, a la vegada que proposava bastir una identitat musical espanyola inspirada en el passat i la tradició oral.
El treball de Pedrell va ser excepcional: com a compositor, va aplicar el seu ideari a una extensa producció d'òperes i de poemes simfònics; com a mestre, va influir en tota una generació de músics que van passar pel seu estudi, i, com a investigador, va dur a terme una tasca tenaç, amb resultats tan significatius com l'edició de l'obra de Tomás luis de Victoria o el "Cancionero popular español", contribuint a la creació d'un cànon nacional.
La celebració del centenari de la seva mort convida a revisitar el seu llegat des de la contemporaneïtat i a establir un diàleg entre present i passat.