AQUESTA SANG

Es tracta d'una antologia que recull poemes de títols que es trobaven descatalogats i també una mostra dels versos publicats per LaBreu Edicions a Nosaltres, qui.

La col·lecció Jardins de Samarcanda reprèn la seva acció poètica després d'un canvi en l'organització interna de Cafè Central, com ja s'ha fet saber. La idea és la continuïtat de la col·lecció amb la mateixa línia de rigor i compromís poètic que pensem que l'ha caracteritzat al llarg dels trenta-dos anys anteriors. Amb Aquesta sang, de Mireia Calafell (que es publica al mateix temps que DART, d'Alice Oswald) reprenem, amb més entusiasme, si fos possible, el camí marcat des de 1992: «Editar textos inscrits dins d'una poètica oberta i de propòsits renovadors». I això volia i vol dir posar la mirada en la poesia que s'escriu ara als Països Catalans i en les traduccions més interessants que ens arriben de fora.

El volum que el lector té a les mans aplega quatre dels llibres publicats per Mireia Calafell d'ençà que va iniciar la seva brillant carrera amb Poètiques del cos (Galerada, 2006). Aquest llibre i Tantes mudes (Perifèric, 2014) feia un temps que estaven exhaurits; a aquests dos llibres s'hi ha afegit una breu selecció de poemes -feta per l'autora- d'altres dos reculls, Costures (Viena, 2010) i Nosaltres, qui (LaBreu, 2020), amb la idea de donar una perspectiva més global d'una obra poètica que ja podem començar a llegir com un referent del nostre temps. També s'han inclòs els pròlegs o epílegs que acompanyaven l'edició original de cada llibre.